FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de truncar. Procediment de formació de mots per mitjà de la reducció d'un mot ja existent eliminant-ne una part i conservant-ne les propietats sintàctiques i el significat. El mot zoo s'ha format per truncament de zoològic. L'hipocorístic Quim ve del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap núvol o amb una nuvolositat inferior a una octa. Un cel serè. Fer un dia serè, una nit serena. Estar serè. Exempt de tot torbament. Tenir el cap serè. Que reflecteix la tranquil·litat de l'ànim. Una mirada serena. Vent sec que ve del nord-oest o de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Període de la vida que comprèn des del naixement fins a l'adolescència. Durant la seva infància. Els infants. L'ajuntament organitzarà una festa per a la infància diumenge que ve. Primer període d'existència d'una cosa susceptible de desenvolupament. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beguda no alcohòlica, efervescent o no, preparada amb aigua i altres ingredients com suc o extracte de fruites, essències, sucre i additius. Convit, a propòsit d'una festa, d'una recepció, en què se serveixen begudes, pastes, etc. de refresc Que ve a afegir-se de nou a un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de més d'allò que és necessari o suficient, que no ve a res i, per tant, inútil, inoportú. Despèn més en les coses supèrflues que en les necessàries. Tot això són despeses supèrflues. Adornaments superflus. Aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So que es produeix xiulant. Des d'ací sento els seus xiulets. Els xiulets del vent. Les orelles em fan xiulets. Instrument per a produir un so agut semblant a un xiulet, en què l'aire insuflat ve a pegar obliquament contra la vora aguda de l'orifici de sortida. Tavella tendra de fava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve després en el temps. Els segles posteriors al cristianisme. Els poetes posteriors a Maragall. Del darrere. La part anterior i la part posterior d'un edifici. Les potes posteriors d'un cavall. La part posterior del cap. En fonèt., que s'articula en algun punt de la meitat de darrere [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve a finals de juny, per Sant Joan, s'aplica a diverses fruites, especialment peres. Herba de la família de les escrofulariàcies, robusta, del grup de les herbes bleneres, de fulles enteres o gairebé, tota coberta d'una borra grisenca o blanquinosa que es desprèn a flocs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (dues coses similars) paral·lelament l'una al costat de l'altra, però en sentits oposats, de manera que cada extrem de l'una caigui a la banda oposada d'aquella a la qual ve a caure l'extrem corresponent de l'altra. Colpejar damunt un taulell (un conjunt de fulls, quaderns, etc.), [...]
